Notícies

MAIG
8

2009 - La Dislèxia: Una Visió de Conjunt

La Dislèxia: Una Visió de Conjunt

David Mc Loughlin

Introducció

El Departament de Psicologia Educativa i Infantil de la Societat de Psicologia Britànica (1999) va elaborar un informe que donava com a definició: “La dislèxia es posa de manifest quan la lectura i/o ortografia precisa i fluïda es desenvolupa de forma incompleta o amb grans dificultats”. Malgrat encara es considera la dislèxia com una dificultat en la lectura, els problemes que manifesten els nens i adults dislèxics van més enllà de les competències lingüístiques. Miles ha escrit: “No és contradictori dir que una persona és dislèxica i a la vegada un lector competent”. Miles ha descrit la dislèxia com una síndrome caracteritzada típicament per un “equilibri inusual de les competències” i una “família de manifestacions al llarg de la vida que van més enllà de la lectura deficient.” (Miles 1990, 1993, 1998) Així doncs, per entendre la dislèxia es necessita un marc més ampli per a les explicacions causals del que hi ha hagut en el passat (Nicholsons, 2001).

Les causes de la Dislèxia

Actualment hi ha més coneixements sobre l’etiologia de la dislèxia, i Frith (1995, 1999) ha descrit una estructura que ens proporciona una manera útil d’organitzar el que ja sabem:

Diferències Biològiques (Genètica i neurologia)


Diferències Cognitives (Processament de la informació)


Diferències de Comportament (Característiques primàries, per exemple la lectura)


Començaré pel final, és a dir, les característiques observables. Els nens i els adults dislèxics manifesten tant característiques primàries com secundàries.

Característiques de Comportament

Les característiques primàries, aquelles que deriven directament de les diferències cognitives que constitueixen la dislèxia inclouen:
Lectoescriptura – precisió lectora, fluïdesa i comprensió. Ortografia, expressió escrita i fluïdesa escrita.
Matemàtiques – reconeixement de símbols, càlculs i recordar l’ordre en el que s’han de realitzar les operacions. Aprendre les taules i problemes en el llenguatge matemàtic.
Organització – inclou l’enfrontament a tasques generals de memòria, d’organització personal i també d’organització per a l’aprenentatge.
Interacció social – dificultats a l’hora de trobar paraules i problemes de fluïdesa verbal, taxa baixa de processament del llenguatge.
És important entendre tot això en el context del desenvolupament i les transicions que els nens i adults han d’enfrontar al llarg de la seva vida, ja que la dislèxia es manifesta de forma diferent en funció de les exigències individuals. Fins i tot prenent com a referència únicament la lectura, les tasques canvien en les diferents etapes de l’educació. Aquestes impliquen per exemple:

Educació preescolar – aprendre a llegir
Educació elemental – aprendre a llegir per a aprendre
Educació secundària obligatòria – aprendre a llegir per als exàmens i treballs
Educació superior i professional – lectura independent i estudi

Característiques secundàries

Les característiques secundàries o afectives, és a dir, aquelles que es generen com a conseqüència i en resposta a l’experiència de ser dislèxics inclouen:

Falta de confiança
Baixa autoestima
Ràbia i frustració
Ansietat

Les característiques secundàries no són menys importants que les primàries, i sovint són més difícils de resoldre. Pot ser més fàcil ensenyar a algú a llegir que millorar la confiança en si mateix. Gardner (1996) preveu que un nen que experimenta cinc situacions negatives cada dia, tant físiques, cognitives com emocionals, n’haurà experimentat unes 10.300 als cinc any d’edat.
El grau en el qual el fet de ser dislèxic pot afectar a algú és el resultat d’una complexa interacció entre les característiques primàries i secundàries. Frith (1999) suggereix que és això últim el que conforma la imatge clínica i el desenvolupament temporal de la dislèxia, i el que determina el grau d’“incapacitat”.

Característiques Positives

El problema de les etiquetes és que fan referència únicament a un aspecte de la vida de la persona. La dislèxia es refereix a allò que les persones no poden fer, fet que pot comportar el risc de no parar atenció en allò que poden fer. S’ha afirmat que l’organització cerebral d’un dislèxic el porta a que algunes àrees funcionin de manera més potent (Davis, 1997, West, 1997, Stein, 2001). Entre les característiques positives cal destacar:

bona capacitat de visualització
talent artístic, sobretot si requereix bones competències visuals-espacials
bones competències pràctiques i de resolució de problemes
pensament creatiu, incloent el pensament lateral
un enfocament holístic en la resolució de problemes
empatia intuïtiva cap els demés

Shaywitz (1996) ha escrit que la dislèxia és un “dèficit encapsulat”, sovint envoltat de punts forts en raonament, resolució de problemes, formació de conceptes, pensament crític i vocabulari. És a dir, “un punt feble inesperat en un mar de punts forts”. Les persones amb dislèxia són com els no dislèxics en el sentit que tenen punts forts i febles. Els últims, no obstant, no són únicament “aspectes en els que no són bons”, com ara no ser capaços de dibuixar, sinó que són aspectes que poden repercutir en el rendiment efectiu a l’escola, la feina i la vida diària.
En el pla afectiu i en contrast amb les característiques secundàries descrites anteriorment, les persones amb dislèxia també són:

persistents
amb capacitat de resolució
treballadores
amb resiliència

Han hagut de ser-ho per aconseguir tenir èxit.

Descarrega la notícia