Notícies

OCTUB.
22

2010 - Vídeos informatius del TDAH al programa Què qui com del Canal 33

La Fina sempre havia pensat que era despistada i desorganitzada i sempre li havia costat més que als altres estudiar. Va arribar a pensar que era tonta. Als 40 anys va saber que tenia el trastorn per dèficit d’atenció, el TDAH, una malaltia neuropsiquiàtrica que s’inicia en la infantesa i sol ser crònica.
El mateix li passa al Xavier Vela, esportista d’elit i hiperactiu. Tant en el seu cas com en el de la Fina, la medicació ha estat la clau per poder fer una vida normal.

http://www.tv3.cat/videos/3152670



Però el TDAH no és només hiperactivitat, també és falta d’atenció. De fet, els nens hiperactius no passen desapercebuts; en canvi, l’Ainoa, de 10 anys, és una nena molt tranquil•la, però té un dèficit d’atenció important. Li costa molt concentrar-se i, per tant, aprendre. Necessita ajuda específica de pares, mestres i metges. El coordinador del Programa Integral del Dèficit d'Atenció de la Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, assegura que en casos greus cal una medicació perquè, si no, el nen no pot fer una vida normal.


El TDAH és una malaltia neuropsiquiàtrica que ha de diagnosticar un expert. Els símptomes que dóna solen ser apreciables i els primers de detectar-ho són pares i mestres, però és fàcil confondre’s i cal anar amb compte a l’hora d’etiquetar les persones.
Alguns dels símptomes del TDAH -com la falta de concentració o petits oblits- es poden donar de forma aïllada en qualsevol persona, sense que això signifiqui tenir un trastorn. Ara bé, en alguns casos, certs mecanismes neuronals funcionen malament i això provoca dèficits d’atenció continuats. Només els especialistes poden determinar si un nen té TDAH i quin tipus de tractament ha de seguir.

El TDAH i la genètica
El cervell s'ha de mantenir en equilibri davant les variables circumstàncies de la vida. En aquest equilibri hi juguen un gran paper la noradrenalina i la dopamina, que són dos neurotransmissors complementaris i que hem de segregar en cada ocasió en la quantitat justa.
Hi ha unes neurones que segreguen dopamina i unes altres que estan en altres punts del cervell que segreguen noradrenalina.
Les dues substàncies són neurotransmissors, senyals de comunicació entre neurones. S'ha vist que, quan hi ha dèficit de neurotransmissors, el lòbul frontal del cervell no funciona adequadament. En aquest cas, a la persona li costa concentrar-se, li costa focalitzar la seva atenció.
Quan, per la raó que sigui, hi ha una descompensació, la medicació pot ajudar a equilibrar la balança. Però no a tots els pacients els funciona igual, com tampoc tothom respon de la mateixa manera als avatars de la vida. I per què? Doncs perquè hi juga una gran paper la predisposició genètica de cada persona, que fa que dos individus donin respostes diferents a circumstàncies aparentment iguals. I aquest és un camp en què encara s'està investigant.

http://www.tv3.cat/videos/3152690